Procrastinar seria posposar l’iniciar o finalitzar una activitat o una situació  que s’ha d’atendre. Compte,  no confonguem procrastinar amb ajornar, ja que han de donar-se més elements en la procrastinació. Quan ajornes, acabes fent allò que has anat deixant. Qui no ha procrastinat alguna vegada? Per exemple: Examen ultima hora, “ja vaig”, enfrontar-se a una tasca que està sota la nostra responsabilitat en el treball, el dilluns començo la dieta, demà em poso a estudiar, ja pagaré la factura, ja trencaré amb ella,  ja parlaré amb la meva mare, jugaré més temps amb el meu fill. Quan es procrastina, es…

Tothom parla de tenir temps, que no té temps, que el temps passa molt ràpid o molt lent; que cada vegada té menys temps per fer coses…  Moltes vegades volem fer més coses de les quals podem fer. El temps ni és ràpid ni és lent, és el que és, és la nostra interpretació del temps el que fa que ho vegem i interpretem d’una forma o una altra. En veritat, no tenim un problema de gestió de temps, sinó que tenim un problema sobre com ens gestionem a nosaltres mateixos, de com invertim les hores. El dia té les…

La majoria de nosaltres parla en termes de: sóc culpable, em sento culpable… Però poc en parlem del terme responsabilitat. Si anem a l’origen del concepte “culpa”, veiem que està mediatitzada per factors socials, culturals, religiosos, familiars i personals; no oblidem que provenim d’una tradició judaica-cristiana. També podem buscar el seu origen en la infància: pensem en totes les normes que ens han imposat, les pautes de comportament, la qual cosa està ben i el que està malament. Això ens crea una consciència que hem fallat, alguna cosa hem fet malament i aquesta experiència és PERSONAL. És un “atemptat” contra…

El cuidador és aquella persona que té sota la seva responsabilitat i cura familiars o persones amb una situació de dependència, ja sigui per trobar-se en la vellesa o bé perquè hi ha algun trastorn mental darrere. El meu post anirà dedicat a aquest últim cas: als cuidadors de familiars amb trastorn mental. Ser cuidador és una acte d’amor i generositat però que porta, en la majoria dels casos, a un desgast tant físic com psicològic, podent arribar, fins i tot, a una situació mútua de dependència. Cuidar és una tasca difícil ja que implica canvis en l’esfera personal, familiar,…

Ser pare és la millor experiència del món, però, quan es tenen fills, es dilueix la parella ja que passes de ser tú a ser “pare” les 24 hores del dia i arribes a casa cansat o cansada després del treball i segueixes “treballant” ja sigui educant, posant límits, fent banys, sopars i jugant amb els teus fills/filles. Te’n vas a dormir rebentat/rebentada i de sobte, t’adones que tens a la teva parella al teu costat, però ja estàs massa cansat/cansada com per proposar-li o incitar-li a alguna cosa. A això, li anem sumar les discussions que es podrien evitar…

Tots sabem què és una emoció però pocs sabem reconèixer el nostre repertori emocional i encara menys, reconèixer-ho en els altres. Les emocions ens desborden, ens confonen, ens bloquegen, no ens permeten pensar en calma. I al mateix temps, ens estan donant una informació valuosa:és un senyal, ens mou a l’acció, avalua com ens van les coses. Racionalment, podem discutir qualsevol cosa, estiguem o no d’acord, però si tu es SENTS malament, és que et sents malament i això és indiscutible: les emocions se senten. La meva generació -per no parlar de les que m’antecedeixen- ha estat castrada emocionalment ja…