Culpabilitat o responsabilitat
La majoria de nosaltres parla en termes de: sóc culpable, em sento culpable… Però poc en parlem del terme responsabilitat.
Si anem a l’origen del concepte “culpa”, veiem que està mediatitzada per factors socials, culturals, religiosos, familiars i personals; no oblidem que provenim d’una tradició judaica-cristiana.
També podem buscar el seu origen en la infància: pensem en totes les normes que ens han imposat, les pautes de comportament, la qual cosa està ben i el que està malament.
Això ens crea una consciència que hem fallat, alguna cosa hem fet malament i aquesta experiència és PERSONAL. És un “atemptat” contra els nostres valors, el sentiment de culpabilitat es genera des de la nostra CONSCIÈNCIA, és INTERN. I podem mirar de REPARAR el que hem fet,
I aquí és quan sorgeix l’angoixa.
Si parlem de responsabilitat, parlem de proactivitat, ens mou, ens movem, prenem la iniciativa ja que som responsables del que fem, no fem, diem, no diem, actuem o no actuem.
Si som responsables, acceptem aquesta responsabilitat i conseqüentment, les conseqüències que es deriven d’això amb la qual cosa, eximim de “culpa” a l’altre, a l’entorn o a les circumstàncies.
Hi ha autors que comenten que la culpa seria un regulador emocional que ens connecta amb allò que està ben i el que està malament. I que és necessari.
De vegades, la culpa connecta també amb la vergonya, que seria quan avaluem al nostre JO negativament.
Hi ha qui:
- se sent culpable de tot el que passa
- “tiren pilotes fora”, sempre són els altra
- són les circumstàncies
Això no permet una bona adaptació i és fruit de:
- pensaments rígids i polaritzats o
- de la incapacitat d’assumir el fracàs o
- els errors
- fins i tot el perfeccionisme.
Però, Com podem enfrontar-nos a aquest sentiment que ens immobilitza?
- El perdó i la culpa van de la mà; hem d’aprendre a perdonar, demanar perdó, perdonar-nos i reparar
- Baixa el grau d’autoexigència.
- Culpa improductiva (exemple: mares treballadores amb fills a la llar d’infants o amb els seus pares, la qual cosa els genera, sentiment de culpabilitat → repartir responsabilitats, revisar el “com es cuida”. Reconèixer les emocions que hi ha darrere (empipament, ràbia…)
- Ser més flexibles i veure els aspectes positius i negatius de la situació i veure que no tot està ben o malament, sinó que existeixen matisos.
- De vegades ens sentim culpables per fets sobre els quals no tenim control. En aquest cas, per a què et culpes?
- Sortir del passat, ja que la culpa ens ancora allí. Observar si la culpa que sentim és una herència rebuda, heretada (“jo que he fet tant per tu”, “ens hem sacrificat per donar-te uns estudis”…)
- Aprendre a gestionar els conflictes.
- què puc canviar? La meva actitud?
I gestionar més des de la responsabilitat.
Referències per consultar:
Morgado, I. (2017) Emociones corrosivas. Barcelona: Ariel
