Ser pares i ser parella… Complicat però no impossible!
Ser pare és la millor experiència del món, però, quan es tenen fills, es dilueix la parella ja que passes de ser tú a ser “pare” les 24 hores del dia i arribes a casa cansat o cansada després del treball i segueixes “treballant” ja sigui educant, posant límits, fent banys, sopars i jugant amb els teus fills/filles.
Te’n vas a dormir rebentat/rebentada i de sobte, t’adones que tens a la teva parella al teu costat, però ja estàs massa cansat/cansada com per proposar-li o incitar-li a alguna cosa.
A això, li anem sumar les discussions que es podrien evitar a causa del cansament, la falta de somni. I les poques ganes de discutir tenint en compte que estem creant un estil de ser pares nou en el qual estem posant en joc el que porta la meva parella i el que porto jo “en la meva motxilla”.
Sense tenir en compte que, com a mare o com a pare, tinc remordiments perquè treballo i arribo tard a casa i sembla que no em cuido prou dels meus fills/filles.
Vist aquest quadre, ens trobem amb que, deixem de cuidar-nos i deixem de cuidar a la nostra parella.
El gran repte de les parelles és sobreviure a aquest període (i a d’altres moments, però el que ens ocupa és aquest) i enfortir la parella.
Per a això, unes idees:
- Cal intentar posar-se en el lloc de l’altre: escoltar-li i entendre com està.
- No permetis que un dels dos se senti exclòs dins de la família creada.
- Expressar-se: la meva parella no és “endevina” ni “telèpata”, amb la qual cosa, explica-li el que et passa pel cap o com et sents.
- Deixar refredar les discussions ja que en calent, no es resol res i en canvi es perd molt.
- Triar un dia a la setmana i crear la rutina de sortir a fer un cafè, a sopar, a menjar amb la teva parella amb la consigna de “no parlar ni dels nens ni de casa”.
- Sorprèn a la teva parella (imaginació al poder!!).
- Cuida’t tu: si tu et cuides, seguiràs veient-te atractiu/atractiva i això ho transmetràs a la teva parella.
Foto: Bill Wilson. Creative Commons
