Aquestes coses anomenades… EMOCIONS
Tots sabem què és una emoció però pocs sabem reconèixer el nostre repertori emocional i encara menys, reconèixer-ho en els altres.
Les emocions ens desborden, ens confonen, ens bloquegen, no ens permeten pensar en calma. I al mateix temps, ens estan donant una informació valuosa:és un senyal, ens mou a l’acció, avalua com ens van les coses.
Racionalment, podem discutir qualsevol cosa, estiguem o no d’acord, però si tu es SENTS malament, és que et sents malament i això és indiscutible: les emocions se senten.
La meva generació -per no parlar de les que m’antecedeixen- ha estat castrada emocionalment ja que hem crescut amb missatges del tipus: “els nens no ploren”, “no és correcte mostrar el que sents en públic”, “ningú ha de veure’t plorar”; “plorar és de febles”, “no ploris” per posar alguns exemples recollits des del meu treball en la consulta.
Per sort, des de fa uns anys, a les escoles s’està fent amb els nostres fills i filles, el treball amb emocions, perquè s’han adonat de l’important que és que creixin aprenent a gestionar-les.
Una gran part del treball que m’ocupa amb els meus pacients o clients (m’agrada el nom de pacients, no perquè estan malalts, que no ho estan, sinó perquè per enfrontar-se a un procés de canvi, és necessari tenir PACIÈNCIA), és el que coneguin i reconeguin les seves emocions i aprenguin a gestionar-les., és que coneguin i reconeguin les seves emocions i aprenguin a gestionar-les.
Si anem més enllà estem parlant d’intel·ligència emocional, que no seria més que una HABILITAT -i per tant, es pot aprendre.
Entenem per intel•ligència emocional aquell conjunt d’habilitats dividides en dues àrees (intel•ligència intrapersonal + intel•ligència interpersonal) que ens permeten conèixer i reconèixer el que sentim, regular-ho i motivar-nos, així com poder empatitzar , engegar i manejar habilitats socials (lideratge, eficàcia, persuadir, dirigir, negociar, resoldre, dir no). Recordem que aquest terme IE ho va popularitzar Daniel Goleman (1995) previ estudis de Salovey i Mayer (1989) Greenspan, (1989), Payne (1983), Beldoch (1964) i Leuner (1966).
Però, abans de començar a gestionar les nostres emocions i aprendre habilitats, cal reconèixer-les.
T’animes a començar?
M’agrada molt l’exemple d’exercici que per començar proposa Greenberg (2000) (pel meu un dels millors treballant amb emocions) i que sintetitzo a continuació:
- Quina emoció estàs sentint? Busca paraules referides a emocions per ampliar.
- Quina emoció és la que més et dura? Quant temps?
- Hi ha sensacions corporals que acompanyin a aquesta emoció?
- Quins pensaments vénen a la teva ment?
- Fas alguna cosa o vols expressar alguna cosa?
- Què produeix aquesta emoció?
- Quina informació t’està donant?
- Intenta donar-li sentit al que estàs sentint.
Referencias
Referencies:
Beldoch, M. (1964), Sensitivity to expression of emotional meaning in three modes of communication, in J. R. Davitz et al., The Communication of Emotional Meaning, McGraw-Hill, pp. 31-42
Goleman, Daniel (1996). Inteligencia emocional (4a ed. edición). Barcelona: Kairos.
Greenberg, L. (2000). Emociones: una guía interna. Bilbao: Desclée De Brouwer.
Leuner, B. (1966). Emotional intelligence and emancipation. Praxis der Kinderpsychologie und Kinderpsychiatrie, 15, 193-203.
Payne, W.L. (1983/1986). A study of emotion: developing emotional intelligence; self integration; relating to fear, pain and desire. Dissertation Abstracts International, 47, p. 203A (University microfilms No. AAC 8605928)
Salovey, P., & Mayer, J.D. (1989). Emotional intelligence. Imagination, Cognition, and Personality,9, (3), pp185-211.
Recomendaciones
Recomendaciones:
Greenberg, L. (2000). Emociones: una guía interna. Bilbao: Desclée De Brouwer.
Greenberg, L. & Paivio, Sandra, C. (1999). Trabajar con las emociones en psicoterapia. Barcelona: Paidós.
Lazarus, R. S. (2000). Pasión y razón. La comprensión de nuestras emociones. Barcelona: Paidós.
Foto: tuckett (Flickr). Creative Commons.
