La entrada Programes de benestar emocional a les empreses se publicó primero en Maite Duran.

Coaching per a personal predoctoral

Estat: finalitzat

Team: Elvira Reche (founder); Carles Bajona; Mercè Farnés; Maite Duran.

Aquest projecte ha guanyat el 3r premi de la Primera Edició dels Premis de Psicologia Coaching, organitzat pel COPC (Col·legi Of. De Psicologia de Catalunya).

Web: http://researchyourself.cat

La entrada Coaching per a personal predoctoral: Research Yourself-UB © se publicó primero en Maite Duran.

Els professionals sanitaris són persones que treballen per a les persones. Per aquest motiu, és important treballar des de la base de la relació d’ajuda i potenciar competències com ara l’empatia, l’escolta activa, “l’acollir”, el “com” donar una explicació.

La entrada Formació en el sector sanitari de competències se publicó primero en Maite Duran.

Compte,  no confonguem procrastinar amb ajornar, ja que han de donar-se més elements en la procrastinació.

Quan ajornes, acabes fent allò que has anat deixant.

Qui no ha procrastinat alguna vegada? Per exemple: Examen ultima hora, “ja vaig”, enfrontar-se a una tasca que està sota la nostra responsabilitat en el treball, el dilluns començo la dieta, demà em poso a estudiar, ja pagaré la factura, ja trencaré amb ella,  ja parlaré amb la meva mare, jugaré més temps amb el meu fill.

Quan es procrastina, es retarda recurrentment  i això produeix ansietat i preocupació.

Solem deixar de fer unes tasques per altres menys importants i més agradables.  Ens autoenganyem!!

Qualsevol excusa és bona abans que posar-se a fer el que toca.

Existeixen dos tipus de procrastinadors/es:

1. eventuals: no ho fan habitualment
2. crònics: ho fan de forma constant i reiterada en el temps

I podríem parlar de diferents estils:

1. Per evitació: Por al fracàs, perfeccionisme: S’evita posar-se a fer una tasca per por de no fer-la bé, evitar el judici dels altres o bé no complir amb el que s’espera d’aquesta persona (o de si mateixa). Ex. demà començo una dieta.
   Aquí també podríem incloure les persones que deixen per a última hora una tasca que no els agrada.
2. Com a motivació: Deixen el que han de fer per a l’últim moment amb la idea que finalment, rendiran més. Exemple: estudiar la nit abans de l’examen.
3. Indecisió: Davant una tasca, es dubta de com abordar-la i un es perd pensant en com es podria fer.

Què podem fer?

1. Veure què problema hi ha darrere, és a dir, perquè es procrastina.
2. Treballar la gestió del temps:
   • Poder distingir entre tasques urgents, prioritàries, importants, necessàries, que es poden delegar, es poden ajornar 24 hores.
   • Tallar les distraccions i els lladres de temps (mals hàbits que t’allunyen de centrar-te en la teva tasca, per exemple, interrupcions, imprevists, correu, telèfon).
   • Començar pel més difícil.
   • Dividir la tasca en microtasques.
   • Premiar-te!
   • Veure si treballem o estem més inspirats al matí o a la tarda

Referències per llegir:

Steel, P. (2017) Procrastinación. Barcelona: *Random *House.

Chiale, G., Husmann, G. (2017). Procrastrinación: l’acte de postergar-se en la vida. Argentina: Nou Extrems.

La entrada Procrastinar se publicó primero en Maite Duran.

El temps ni és ràpid ni és lent, és el que és, és la nostra interpretació del temps el que fa que ho vegem i interpretem d’una forma o una altra.

En veritat, no tenim un problema de gestió de temps, sinó que tenim un problema sobre com ens gestionem a nosaltres mateixos, de com invertim les hores.

El dia té les hores que té i cal tenir en compte, que hem de descansar, tant a nivell físic com a psíquic.

Què passa? Que com som molt exigents amb nosaltres mateixos, ho volem tot i volem arribar a tot: treball, fer esport, ocupar-nos de la casa, anar a la compra, els fills… I pretenem fer-ho tot i fer-ho perfecte.

Això causa molta ansietat perquè si intentem fer-ho tot, no arribem bé a res. No sé pot estar amb la teva família i córrer per fer-ho tot; no pots anar al gimnàs corrent, fer la classe i sortir corrent; quedar per sopar i arribar corrent.  No solament no  té sentit sinó que a més no ho gaudeixes.

Cal ser conscient que on no s’arriba, no s’arriba, no ho podem abastar tot.

Després tenim els lladres de temps, que són aquells factors que ens impedeixen aprofitar el temps del que disposem, que ens causen una interrupció, per exemple, estar treballant en un document i que et vagin sortint en pantalla nous correus; el whatsaspp.

Recomanacions

En el cas de gestió personal:

• aprendre a organitzar-se, realment, que haig de fer avui?
• veure que és urgent i que pot esperar, planificar,
• o ser tan exigent i voler abastar-ho tot.

Per exemple, pot ajudar a la nit, planificar el dia següent, agrupar tasques similars (ex. Comprar el pa, el super, anar a la tintoreria sempre que estigui tot volta).

• saber dir no: de vegades ens demanen coses i ens costa dir que no per el “que pensessin”, “no puc fer-ho”, quan l’únic que sofreix les conseqüències si no arriba, és un mateix.
• La televisió, fer zàping.
• Internet… blogs, xarxes socials…
• què em poso? Deixar la roba preparada el dia anterior. Desdejuni o taula muntada.

En el cas del treball:

• definir objectius i tasques clau del dia, de la setmana, del mes.
• muntar una escala de prioritats (es pot delegar, pot esperar 48 h, és necessari, és important, és urgent?)
• aprendre a delegar,
• tallar les interrupcions quan es realitza una tasca: una trucada, correu, algú que vulgues alguna cosa, desconnectar el mòbil per concentrar-se si s’està realitzant una tasca que requereix concentració, xarxes socials, whatsapp.
• Ordre en les reunions: cada quant són realment necessàries, no allargar-les, que tractin realment els assumptes que importen.
• Evitar la multitasca: saltar d’un lloc a un altre; acabar una cosa i després a per una altra.
• Organitzar-se: amb carpetes, subcarpetes, alarmes.

Referències per llegir:

Ballenato, G. (2014). Gestió del temps. A la recerca de la eficàcia. Barcelona: Piràmide.

Davidson, J.P. (2000). La gestió del temps. Barcelona: Pearson Educació

La entrada Gestió del temps se publicó primero en Maite Duran.

Si anem a l’origen del concepte “culpa”, veiem que està mediatitzada per factors socials, culturals, religiosos, familiars i personals; no oblidem que provenim d’una tradició judaica-cristiana.

També podem buscar el seu origen en la infància: pensem en totes les normes que ens han imposat, les pautes de comportament, la qual cosa està ben i el que està malament.

Això ens crea una consciència que hem fallat, alguna cosa hem fet malament i aquesta experiència és PERSONAL. És un “atemptat” contra els nostres valors, el sentiment de culpabilitat es genera des de la nostra CONSCIÈNCIA, és INTERN. I podem mirar de REPARAR el que hem fet,

I aquí és quan sorgeix l’angoixa.

Si parlem de responsabilitat, parlem de proactivitat, ens mou, ens movem, prenem la iniciativa ja que som responsables del que fem, no fem, diem, no diem, actuem o no actuem.

Si som responsables, acceptem aquesta responsabilitat i conseqüentment, les conseqüències que es deriven d’això amb la qual cosa, eximim de “culpa” a l’altre, a l’entorn o a les circumstàncies.

Hi ha autors que comenten que la culpa seria un regulador emocional que ens connecta amb allò que està ben i el que està malament.  I que és necessari.

De vegades, la culpa connecta també amb la vergonya, que seria quan avaluem al nostre JO negativament.

Hi ha qui:

1. se sent culpable de tot el que passa
2. “tiren pilotes fora”, sempre són els altra
3. són les circumstàncies

Això no permet una bona adaptació i és fruit de:

1. pensaments rígids i polaritzats o
2. de la incapacitat d’assumir el fracàs o
3. els errors
4. fins i tot el perfeccionisme.

Però, Com podem enfrontar-nos  a aquest sentiment que ens immobilitza?

1. El perdó i la culpa van de la mà; hem d’aprendre a perdonar, demanar perdó, perdonar-nos i reparar
2. Baixa el grau d’autoexigència.
3. Culpa improductiva (exemple: mares treballadores amb fills a la llar d’infants o amb els seus pares, la qual cosa els genera, sentiment de culpabilitat → repartir responsabilitats, revisar el “com es cuida”. Reconèixer les emocions que hi ha darrere (empipament, ràbia…)
4. Ser més flexibles i veure els aspectes positius i negatius de la situació i veure que no tot està ben o malament, sinó que existeixen matisos.
5. De vegades ens sentim culpables per fets sobre els quals no tenim control. En aquest cas, per a què et culpes?
6. Sortir del passat, ja que la culpa ens ancora allí. Observar si la culpa que sentim és una herència rebuda, heretada (“jo que he fet tant per tu”, “ens hem sacrificat per donar-te uns estudis”…)
7. Aprendre a gestionar els conflictes.
8. què puc canviar? La meva actitud?

I gestionar més des de la responsabilitat.

Referències per consultar: 

Morgado, I. (2017) Emociones corrosivas. Barcelona: Ariel

La entrada Culpabilitat o responsabilitat se publicó primero en Maite Duran.

La entrada Camí a l’èxit 26-07-16 se publicó primero en Maite Duran.

La entrada Camí a l’èxit 05-07-16 se publicó primero en Maite Duran.

La entrada Camí a l’èxit 14-06-16 se publicó primero en Maite Duran.

La entrada Camí a l’èxit 24-05-16 se publicó primero en Maite Duran.